El passat 10 de gener es van celebrar els Globus d'Or. Un premi que em va sobtar va ser el premi a millor actriu en una minisèrie o pel·lícula de televisió, el qual va ser entregat a l'artista Lady Gaga pel seu paper a la cinquena temporada d'American Horror Story. Jo he vist totes les temporades d'aquesta sèrie i aprofitaré aquest premi per aportar la meva opinió.
La sèrie es va començar a retransmetre el 5 d'octubre del 2011 i aquest 2014 es va estrenar la seva última temporada: Hotel. Aquesta temporada era especial perquè, a diferència de les altres, la sèrie renovava per complet el seu repertori. Lady Gaga va ser l'actriu que més es va posar en dubte, ja que fins aleshores no havia fet cap paper important en cap projecte audiovisual en la televisió, però, com demostra el premi, ha sigut la gran sorpresa.
Jo era el primer que dubtava sobre com se'n sortiria, però veure com es fica en la pell de La Condesa autoritària, elegant, delicada però ferotge alhora... És genial. A diferència de Jessica Lange (l'actriu més aclamada pel públic fins aquesta temporada, on no ha fet acte de presència), el seu paper no ha eclipsat a la resta del repertori, fet que és d'agrair, ja que en la quarta temporada era escandalós el protagonisme que se li donava.
Deixant de banda les interpretacions... Que m'ha semblat aquesta cinquena temporada?
American Horror Story: Hotel no ha revolucionat el món de les sèries de televisió. No és una obra mestra, però sense ser cap perfecció, és molt entretinguda. La sèrie, igual que les anteriors temporades, no busca ser la millor de totes, sinó que el principal objectiu és que cada dijous en arribar a casa miris el capítol d'aquella setmana emocionat i amb ganes de saber que passa amb determinats personatges. Com ho aconsegueix? Ryan Murphy, director de la sèrie, crea mil trames i intrigues en cada capítol que fa que vulguis saber la seva resolució. Aquesta moneda té doble cara, ja que en cada temporada crea moltes trames i subtemes surrealistes que al final no sap encaixar i ''tira pel dret'' en l'últim capítol. Això, provoca que quan acabes de veure una temporada sentis que el final ha estat massa precipitat, amb moltes preguntes en l'aire i buits argumentals (com el fill del propietari de l'hotel, del qual no se'n sap res a partir del capítol 4), però si ets capaç d'obviar determinats buits argumentals, la veritat és que es gaudeix molt.
Un aspecte que no suporto de la sèrie en general, són les personalitats dels personatges. M'explico: sí que pots crear personatges que siguin simpàtics, uns bons, altres dolents, però el que no es pot fer és que un personatge d'un capítol a l'altre canvi totalment de personalitat. Un exemple podria ser que un personatge assassini al fill d'un altre i aquest vulgui venjança i de cop i volta en el següent capítol es portin com si fossin millors amics. Sembla exagerat, però fets com aquest exemple passen constantment.
No tot és dolent, ni de bon tros! Aquesta cinquena temporada ha comptat amb una banda sonora de 10 que acompanyava perfectament el ritme de l'acció. També es nota la influència de Stanley Kubrick i la seva The Shining. Aquesta influència afecta de forma molt positiva en aquesta cinquena temporada en dos aspectes: el primer és la sensació d'aïllament, ja que tot i estar al centre de la ciutat, l'hotel sembla que estigui aïllat completament; el segon són plans que ens recorden inevitablement a la gran obra mestra de Kubrick, com és el cas de caminar per passadissos interminables com si fossin laberints o la presència d'un nen molt semblat al que apareixia en El Resplandor.
Per acabar, m'agradaria comentar com es tracten aspectes com el sexe o les drogues. En la majoria de sèries aquests dos temes s'utilitzen molt gratuïtament, sense cap motiu o conseqüència posterior, només per atreure a un públic més ampli. En American Horror Story això no passa, aquí tota acció comporta la seva conseqüència. Tots els vicis (en excés) s'utilitzen com a via de sortida dels problemes que tenen els personatges, però normalment l'única cosa que fan és enfonsar-los més i més en la foscor sense que en siguin conscients. Les escenes eròtiques o violentes són molt explicites, és a dir, no la recomano a una persona molt sensible a aquest tipus d'escenes.
En conclusió, si busques una sèrie que tingui un argument el qual et tingui expectant setmana rere setmana, amb unes molt bones actuacions i ets capaç d'obviar algun que altre petit problema argumental, aquesta sèrie és per tu.
En conclusió, si busques una sèrie que tingui un argument el qual et tingui expectant setmana rere setmana, amb unes molt bones actuacions i ets capaç d'obviar algun que altre petit problema argumental, aquesta sèrie és per tu.
