dissabte, 31 d’octubre del 2015
dimarts, 20 d’octubre del 2015
Pràctica 3. Lectura i comentari d'una imatge
''Mort d'un milicià'' Robert Capa. 1936.
Font: www.avizora.com
Mort d'un milicià és una fotografia històrica presa per Robert Capa el 5 de setembre de 1936 que mostra la mort de Federico Borrell García, un soldat republicà anarquista, durant la Guerra Civil Espanyola. Només publicar-se es va convertir en símbol de la Guerra civil a països com el Regne Unit, França o els Estats Units.
Robert Capa (1913-1954)
Font: www.avizora.com
En l'àmbit denotatiu podem observar que és una imatge icònica, ja que representa un soldat morint en el camp de batalla, un element real que podem trobar en qualsevol guerra. No és una imatge complexa, ja que no apareixen molts elements en la imatge i l'únic element que apareix és el soldat caient, un element força fàcil de comprendre i treure'n un significat d'aquest. També és una imatge monosèmica, ja que només en podem treure un significat: l'horror de la guerra. El soldat que apareix és un soldat estereotipat, no té cap element que l'identifiqui com un element original o diferent del que nosaltres podem comprendre com un soldat. Podem localitzar una hipèrbole en l'exageració en la mort del soldat. La funció que duu a terme aquesta imatge és emotiva o expressiva, ja que aquesta imatge ens transmet un sentiment d'horror i por cap a la guerra i ens fa pensar sobre si realment les guerres són necessàries per l'alt cost de vides que s'emporta. El codi gestual en aquesta imatge és molt fort, ja que veiem els últims moments de vida d'un soldat i com cau a terra a la vegada que deixa anar la seva arma. Encara que la imatge sigui en blanc i negre, el codi lumínic també seria un factor important a comentar, ja que la llum del sol va directa cap al soldat, donant-l'hi així molta més profunditat i emotivitat a la imatge. El codi simbòlic està força marcat per la caiguda d'un soldat després de rebre un tret. El codi de relació és nul, ja que l'únic element rellevant és el soldat i l'espectador només es fixa en ell. A nivell verboicònic no trobaríem una relació entre el text i la imatge, ja que no hi ha cap tipus de text.
La meva opinió personal d'aquesta fotografia de Robert Capa és molt positiva, ja que, personalment, em transmet al sentiment de por i horror per la guerra que ja he comentat durant el text. Tot i saber que és un muntatge, crec que Robert Capa va fer un gran treball en el moment de fer la fotografia, ja que ens transmet com són els últims moments de vida d'un simple soldat amb el qual ens identifiquem gràcies a portar la cara tapada, fet que li dóna un fort significat emocional, expressiu i fins i tot informatiu del que va ser la Guerra Civil Espanyola.
dissabte, 17 d’octubre del 2015
Pràctica 1. Creació d'imatges
Imatge amb funció informativa
Imatge amb funció expressiva - emotiva
Imatge amb funció poètica
Imatge amb funció suggestiva
Imatge on s'utilitzi almenys un recurs expressiu (metonímia):
Font: Autor de l'entrada
Font: Autor de l'entrada
Imatge amb funció poètica
Font: www.miquelroura.blogspot.com.es/p/jazz-painting.html
Imatge amb funció suggestiva
Font: Autor de l'entrada
Font: www.datuopinion.com/metonimia
dilluns, 12 d’octubre del 2015
Pràctica: Creació d'imatges
Enquadrament
Pla de detall
Primeríssim primer pla
Primer pla
Pla mig curt
Pla mig llarg
Pla americà
Pla sencer
Pla conjunt
Pla general
Gran pla general
Composició
Línies dominants corbes
Línies dominants diagonals amb punt de fuga
Element en moviment i pes visual a la dreta
Composició clàssica
Composició regla terços
Angulació
Angle mig frontal
Angle mig tres quarts
Angle mig lateral
Angle picat
Angle contrapicat
Angle zenital
Angle nadir
Angle aberrant
Angle a ran
Il.luminació
Llum artificial difusa
Llum artificial directa
Llum natural difusa
Llum natural directa
Textura evident
Contrast de color
dijous, 1 d’octubre del 2015
Festival de Sant Sebastià
El passat dissabte 26 de setembre va finalitzar la 63 edició del Festival de Cinema Internacional de Sant Sebastià 2015, presentada per Aitana Sánchez-Gijón y Edurne Ormázabal.
Després que l'any passat s'emportés el principal premi a la millor pel·lícula Magical Girl, aquest any la guanyadora de la concha d'or a sigut Sparrows, pel·lícula islandesa dirigida per Rúnar Rúnarsson que tracta d'un noi de 16 anys el qual a de tornar a viure amb el seu pare a Groenlàndia d'un dia per l'altre. En aquest context el protagonista haurà d'enfrontar dos problemes: La difícil relació amb el seu pare i el retrobament amb els seus canviats amics de la infància.
Per altra banda, la concha de plata al millor director se l'ha emportat Joachim Lafosse per la pel·lícula Les Chevaliers Blancs, la qual tracta sobre l'operació dirigida pel president de l'ONG Jacques Arnault per treure de Chad a 300 orfes víctimes de la guerra civil i entregar-los als francesos que han tramitat sol·licituts d'adopció. En aquest context, la periodista Françoise Dubois és invitada a acompanyar-los i fer una cobertura. Ràpidament es veurà submergida en la brutal realitat d'un país en guerra i haurà d'enfrontar els límits de la intervenció humanitària.
També es va emportar el premi a la millor actriu la cubana Yordanka Ariosa amb una increïble interpretació a la pel·lícula El Rei de l'Havana, pel·lícula que ens fica en la pell de Reinaldo, una persona que s'acaba de fugar d'un correccional i tracta de sobreviure als carrers de l'Havana de finals dels anys 90.
La sorpresa més gran d'aquest festival ha sigut el premi a millor actor, el qual va ser doble pels protagonistes de Truman: Ricardo Darin i Javier Cámara. La pel·lícula tracta de dos amics de la infància que es retroben anys més tard quan ja són adults. Passen uns dies inoblidables junts, ja que pot ser l'última vegada que és vegin.
Per finalitzar, el premi especial del Jurat i el premi a la millor fotografia se'ls ha emportat Evolution. Evolution ens explica la història de Nicolas, un adolescent que viu en una illa habitada només per dones i nois, on aquests últims són víctimes de misteriosos experiments mèdics.
Per finalitzar m'agradaria fer especial menció al premi al millor guió, el qual se l'han emportat els germans Jean Marie Larrieu i Arnaud Larrieu per la pel·lícula 21 Nuits Avec Pattie, la qual ens ficarà en la pell de la Caroline, una dona que esta organitzant el funeral de la seva mare que ha mort al la seva casa dels Pirineus. La pel·lícula dóna un gir inesperat quant de cop i volta el cadàver desapareix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)