Exercici slideshow de fotos

Pràctica 3. Lectura i comentari d'una imatge

''Mort d'un milicià'' Robert Capa. 1936.

Font: www.avizora.com

Mort d'un milicià és una fotografia històrica presa per Robert Capa el 5 de setembre de 1936 que mostra la mort de Federico Borrell García, un soldat republicà anarquista, durant la Guerra Civil Espanyola. Només publicar-se es va convertir en símbol de la Guerra civil a països com el Regne Unit, França o els Estats Units.

                                                                                                                                                        Robert Capa (1913-1954)

                                                                                                                                                                     Font: www.avizora.com

A escala denotativa trobaríem un enquadrament horitzontal i un pla general, ja que en la imatge es mostra un escenari ampli en el qual s'incorpora el nostre personatge ocupant un terç de l'enquadrament. Compositivament no podem observar cap element que distregui la nostra atenció del protagonista (el centre d'interès). També podríem observar una clara línia d'horitzó marcada pel terreny on està caient el personatge. El protagonista estaria situat en dos dels quatre punts d'intersecció de la imatge, seguint així la regla dels terços. La mirada omple el buit que ha deixat el fotògraf a la dreta de la imatge. La ubicació del personatge a l'esquerra de la imatge i les línies verticals marcades per l'arma i el mateix cos fan que tot el pes visual recaigui sobre el nostre protagonista tal com Robert Capa pretenia. L'angulació seria de tres quarts, ja que agafa al soldat una mica de costat. El fotògraf enfoca al protagonista remarcant l'atenció sobre ell, deixant completament desenfocat el fons (provocant poca profunditat de camp i fent que l'espectador no perdi l'atenció amb altres elements). Per acabar amb els elements denotatius, podem observar una llum dura i lateral marcada per l'ombra del protagonista. La fotografia va ser pressa en blanc i negra, fet que ajuda a ser més impactant i profunda.

En l'àmbit denotatiu podem observar que és una imatge icònica, ja que representa un soldat morint en el camp de batalla, un element real que podem trobar en qualsevol guerra. No és una imatge complexa, ja que no apareixen molts elements en la imatge i l'únic element que apareix és el soldat caient, un element força fàcil de comprendre i treure'n un significat d'aquest. També és una imatge monosèmica, ja que només en podem treure un significat: l'horror de la guerra. El soldat que apareix és un soldat estereotipat, no té cap element que l'identifiqui com un element original o diferent del que nosaltres podem comprendre com un soldat. Podem localitzar una hipèrbole en l'exageració en la mort del soldat. La funció que duu a terme aquesta imatge és emotiva o expressiva, ja que aquesta imatge ens transmet un sentiment d'horror i por cap a la guerra i ens fa pensar sobre si realment les guerres són necessàries per l'alt cost de vides que s'emporta. El codi gestual en aquesta imatge és molt fort, ja que veiem els últims moments de vida d'un soldat i com cau a terra a la vegada que deixa anar la seva arma. Encara que la imatge sigui en blanc i negre, el codi lumínic també seria un factor important a comentar, ja que la llum del sol va directa cap al soldat, donant-l'hi així molta més profunditat i emotivitat a la imatge. El codi simbòlic està força marcat per la caiguda d'un soldat després de rebre un tret. El codi de relació és nul, ja que l'únic element rellevant és el soldat i l'espectador només es fixa en ell. A nivell verboicònic no trobaríem una relació entre el text i la imatge, ja que no hi ha cap tipus de text. 

La meva opinió personal d'aquesta fotografia de Robert Capa és molt positiva, ja que, personalment, em transmet al sentiment de por i horror per la guerra que ja he comentat durant el text. Tot i saber que és un muntatge, crec que Robert Capa va fer un gran treball en el moment de fer la fotografia, ja que ens transmet com són els últims moments de vida d'un simple soldat amb el qual ens identifiquem gràcies a portar la cara tapada, fet que li dóna un fort significat emocional, expressiu i fins i tot informatiu del que va ser la Guerra Civil Espanyola.

Pràctica 1. Creació d'imatges

Imatge amb funció informativa

Font: Autor de l'entrada

Imatge amb funció expressiva - emotiva

Font: Autor de l'entrada

Imatge amb funció poètica

Font: www.miquelroura.blogspot.com.es/p/jazz-painting.html

Imatge amb funció suggestiva

Font: Autor de l'entrada

Imatge on s'utilitzi almenys un recurs expressiu (metonímia):

Font: www.datuopinion.com/metonimia

Pràctica: Creació d'imatges

Enquadrament


Pla de detall

Primeríssim primer pla

Primer pla

Pla mig curt

Pla mig llarg

Pla americà

Pla sencer

Pla conjunt

Pla general

Gran pla general

Composició

Línies dominants corbes

Línies dominants diagonals amb punt de fuga

Element en moviment i pes visual a la dreta

Composició clàssica

Composició regla terços

Angulació

Angle mig frontal

Angle mig tres quarts

Angle mig lateral

Angle picat

Angle contrapicat

Angle zenital

Angle nadir

Angle aberrant

Angle a ran

Il.luminació

Llum artificial difusa

Llum artificial directa

Llum natural difusa

Llum natural directa

Textura evident

Contrast de color

Festival de Sant Sebastià

El passat dissabte 26 de setembre va finalitzar la 63 edició del Festival de Cinema Internacional de Sant Sebastià 2015, presentada per Aitana Sánchez-Gijón y Edurne Ormázabal.

Després que l'any passat s'emportés el principal premi a la millor pel·lícula Magical Girl, aquest any la guanyadora de la concha d'or a sigut Sparrows, pel·lícula islandesa dirigida per Rúnar Rúnarsson que tracta d'un noi de 16 anys el qual a de tornar a viure amb el seu pare a Groenlàndia d'un dia per l'altre. En aquest context el protagonista haurà d'enfrontar dos problemes: La difícil relació amb el seu pare i el retrobament amb els seus canviats amics de la infància.

Per altra banda, la concha de plata al millor director se l'ha emportat Joachim Lafosse per la pel·lícula Les Chevaliers Blancs, la qual tracta sobre l'operació dirigida pel president de l'ONG Jacques Arnault per treure de Chad a 300 orfes víctimes de la guerra civil i entregar-los als francesos que han tramitat sol·licituts d'adopció. En aquest context, la periodista Françoise Dubois és invitada a acompanyar-los i fer una cobertura. Ràpidament es veurà submergida en la brutal realitat d'un país en guerra i haurà d'enfrontar els límits de la intervenció humanitària.

També es va emportar el premi a la millor actriu la cubana Yordanka Ariosa amb una increïble interpretació a la pel·lícula El Rei de l'Havana, pel·lícula que ens fica en la pell de Reinaldo, una persona que s'acaba de fugar d'un correccional i tracta de sobreviure als carrers de l'Havana de finals dels anys 90.

La sorpresa més gran d'aquest festival ha sigut el premi a millor actor, el qual va ser doble pels protagonistes de Truman: Ricardo Darin i Javier Cámara. La pel·lícula tracta de dos amics de la infància que es retroben anys més tard quan ja són adults. Passen uns dies inoblidables junts, ja que pot ser l'última vegada que és vegin.

Per finalitzar, el premi especial del Jurat i el premi a la millor fotografia se'ls ha emportat Evolution. Evolution ens explica la història de Nicolas, un adolescent que viu en una illa habitada només per dones i nois, on aquests últims són víctimes de misteriosos experiments mèdics.

Per finalitzar m'agradaria fer especial menció al premi al millor guió, el qual se l'han emportat els germans Jean Marie Larrieu i Arnaud Larrieu per la pel·lícula 21 Nuits Avec Pattie, la qual ens ficarà en la pell de la Caroline, una dona que esta organitzant el funeral de la seva mare que ha mort al la seva casa dels Pirineus. La pel·lícula dóna un gir inesperat quant de cop i volta el cadàver desapareix.