Roma, ciutat oberta

Fitxa tècnica i artística

Títol original: Roma, città aperta.

Any: 1945

Duració: 100 min.

País: Itàlia.

Director: Roberto Rossellini.

Guió: Frederico Fellini, Sergio Amidei, Roberto Rossellini (Historia: Sergio Amidei & Alberto Consiglio).

Música: Renzo Rossellini.

Fotografia: Ubaldo Arata (B&W).

Actors: Aldo Fabrizi, Anna Magnani, Marcello Pagliero, Maria Michi, Harry Feist, Vito Annichiarico, Francesco Grandjacquet, Giovanna Galletti, Carla Rovere.

Productora: Excelsa Films.

Gènere: Drama bèl·lic neorealista. Basada en fets reals.

Premis: 1946: Nominada a l'Oscar: Millor guió.

           1946: Cercle de Crítics de Nova York: millor pel·lícula estrangera.

           1946: Festival de Cannes: Gran Premi del Festival (Ex-aequo).

Argument

A la Roma de 1943 i 1944, s'entreteixeixen les històries de diverses persones relacionades amb la Resistència. Durant l'ocupació, el pare Pietro protegeix als partisans i, entre altres, dóna asil a un enginyer comunista: Manfredi. Pina, una dona de poble, està de núvia amb un tipògraf que lluita en la resistència. Quan la policia l'atura, Pina corre desesperadament després del camió que l'hi porta, però cau assassinada per una ràfega de metralladora davant els ulls del seu fill. Poc després, també el pare Pietro i l'enginyer -aquest traït pel seu examant drogaddicte- són arrestats. Manfredi mor per les atroces tortures que li infligeixen els alemanys perquè reveli el nom dels seus companys de resistència. El pare Pietro corre la mateixa sort: l'afusellen en presència dels nens de la parròquia, entre els quals es troba el fill orfe de Pina.

Importància per la història del cinema

Roma, ciutat oberta ens mostra una Itàlia terriblement desolada a causa del conflicte bèl·lic de la Segona Guerra Mundial. És considerada la primera pel·lícula que va obrir les portes al Neorealisme. Aquest moviment cinematogràfic era un tipus de cinema diferent del qual s'havia vist fins ara. Buscava projectar la realitat tal com era, sense dissimular ni intentar suavitzar-la de cap forma. Rossellini va ser el primer a realitzar un cine de resposta al tipus de cinema que s'havia fet fins ara, el qual mostrava històries artificials, generalment amb un final feliç. El director italià va tenir el valor de realitzar aquesta pel·lícula al cap de poc temps d'acabar la guerra, creant un dels moviments cinematogràfics més importants de la història del cinema.

Link per veure la pel·lícula: https://gloria.tv/media/bxtaDpSsrQr