La televisió en el món actual

En un capítol del programa En El Medio es tracten diferents relacionats amb la televisió i la importància que té avui en dia.

En primer lloc el programa fa una visió general del rol de la televisió en la societat actual, i com és el màxim distribuïdor d'informació en la població. Aquest fet queda remarcat a causa de la gran quantitat d'hores que el programa estima que estem veient la televisió cada dia (unes 4 hores), i com ens influeix a l'hora de prendre decisions, tan polítiques com econòmiques.

Durant el programa també escoltem opinions de diferents professionals del món televisiu, principalment de com la televisió educa, forma, crea opinió, etc. Aquesta demostra ser un gran mitjà de comunicació massiu, el més integrat en la societat, en totes les classes socials.

A continuació se'ns plantegen diferents preguntes com: ''Que és televisiu i que no?'' o ''Com ser competitiu?''. També se'ns exposa com el format televisiu ha d'estar en constant actualitat (un professional estipula que s'ha de saber tota l'actualitat fins 15 minuts abans de començar el programa).

Cap a la meitat del programa se'ns parla sobre la història de la televisió, centrada especialment en la televisió argentina. En aquest resum el programa ens fa un breu recorregut per diferents moments polítics, com la dictadura de Rafael Videla i el posterior retorn a la democràcia, mostrant-nos com amb aquest retorn van aparèixer nous formats televisius. A partir dels 90' la televisió argentina es va caracteritzar per l'aparició de canals privats, mentre que durant el segle XXI i gràcies a la digitalització han pogut aparèixer molts més canals amb continguts molt diversos.

Més endavant se'ns planteja una reflexió sobre que la televisió en el fons és un reflex de la societat, un mirall de les persones, no la causa de què aquestes siguin d'una determinada manera. Diversos professionals ens parlen sobre com les empreses dirigeixen la televisió segons els seus interessos i idiologies, i com retallen o creen contingut a partir d'aquests.

També se'ns argumenta que un projecte, per petit que sigui, pot impactar en la societat de forma positiva o negativa. Aquest fet no es pot regular a causa de la competitivitat que existeix en el món televisiu, i com aquesta no es preocupa del contingut que ofereix a la societat mentre aquest vengui (exemple: ''tele-basura'').

Cap al final diversos professionals ens parlen sobre els audímetres, i la importància de les dades que aquests ofereixen i com repercuteixen en el ràting dels diferents programes.

Per finalitzar el programa ens planteja com la televisió només ens mostra una part, un punt de vista, i com la ficció incideix a l'hora d'explicar la realitat. Arran d'això se'ns planteja una qüestió, la qual té a veure amb la selecció de la informació que el format televisiu ens ofereix, ja que se'ns dóna molta informació sobre la qual hem de construir la nostra opinió i coneixement i hem d'elegir quina és la correcta i més objectiva possible.

He trobat diverses relacions amb la televisió espanyola tot i ser un programa sobre la televisió argentina. La més destacable de totes té a veure amb la nul·la llibertat d'expressió que es va produir durant les dues dictadures que van patir els dos països i com, després d'aquestes, el retorn i modernització de continguts va ser enorme.

Personalment estic d'acord amb molts dels punts que es tracten durant el programa, però estic totalment en contra d'una afirmació que es fa cap a la meitat del programa: ''La TV confirma la realitat, ni la crea ni la deforma''. Potser sí que confirma la realitat, però negra que la televisió deforma la realitat em sembla una mica hipòcrita, especialment quan ho diu un professional del sector que crea contingut per aquest mitjà i segur que les seves influències ideològiques i polítiques han fet que el resultat variés (i com aquest molts professionals del sector).